Gràcies a Alfredo Aloisio per convidar-nos a aquesta xerrada per la veritat, la justícia i la reparació on vam poder gaudir del documental "Mi Manzanica", de poder obrir un interessant col·loqui amb els directors i amb els ponents. Esperem tornar-nos a trobar en els espais de defensa dels drets humans i la Justícia Universal.
Els directors d'aquest emotiu documental, un d'ells el besnét de la protagonista, l'Aurora Marco, ens van exposar com va néixer aquesta filmació. No hi quep cap dubte que una part molt important neix de l'amor familiar, però també de la necessitat de transmetre la importància d'aquesta història de guerra que parla de valors universal que ens donen el títol d'humanitat. Ells volen amb aquest treball involucrar la gent més jove en la recuperació de les seves memòries familiars com a punt de partida en una implicació més ambiciosa de conscienciació de la importància de recuperar socialment els drets i les llibertats que es van defensar i pels quals els avis van lluitar donant tot el que tenien, el seu sacrifici i la seva vida.
El marit de l'Aurora va lluitar pel futur de la seva filla, la seva manzanica, i el seu amor per l'àvia del director va donar els seus fruits en aquest documental que el porta a la vida com un home treballador, honest, fidel, solidari i valent. Un heroi que ja no serà un desconegut. Gràcies a l'Aurora perquè ella també va ser una heroïna anònima de les milers que han escrit en silenci la història real i oblidada d'aquesta Espanya que no reconeixem.
La xerrada la va obrir el nostre company Felipe que va explicar l'insult que suposa l'escrit de la Fiscal General de l'Estat desglossant punt per punt un document que atenta als drets de les víctimes del franquisme i la transició, a la idea de democràcia i justícia. Un document que s'atrinxera en les excuses de sempre, que nega i falta a la veritat, però que no aconseguirà frenar aquest procés que per l'estat espanyol hauria de ser de la vergonya. Llei d'Amnistia, Constitució, reconciliació, no retroactivitat, prescripció dels crims, defectes de forma, tot un argumentari ple de pols de la impunitat franquista. Un document que coacciona la llibertat dels jutges que esperem compleixin amb el seu jurament i amb la seva independència perquè la fiscalia no pot fiscalitzar la seva tasca. La pregunta final és quina mena de justícia podem esperar d'aquest estat? La resposta, a la vista del vergonyós escenari viscut aquest cap de setmana és cap.
A continuació va intervenir la nostra companya Flor que va explicar les seves querelles i denúncies. Ella ha estat una de les 9 companyes i companys que han pogut declarar als jutjats catalans entre 2015 i 2016, un fet que ha estat un pas molt important i reparador en la seva reivindicació de justícia. No només va parlar-nos del seu pare Antonio Calzada i dels seus oncles assassinats, també ho va fer dels companys d'aquests, que van compartir el patiment de la seva família, sindicalistes anarquistes que volien millorar les condicions de la classe treballadora de la conca minera de Riotinto. Ella sempre diu que quan parla del seu pare està parlant pensant en totes les víctimes, totes són nostres. Us deixem el link amb totes aquestes històries:
Horacio va parlar del paper de la Central de Treballadors de l'Argentina i del seu suport a la nostra Causa posant infraestructures al nostre servei a la ciutat de Buenos Aires. Els hem de donar les gràcies per la seva implicació i col·laboració. També ens va parlar de la dictadura argentina, dels desapareguts, dels torturats, dels assassinats, germans en el sofriment del feixisme, del terrorisme d'estat, però no pas en la impunitat, ells jutgen als seus botxins, aquí se'ls protegeix. Estem d'acord amb les seves paraules, en què el silenci que empara aquesta impunitat és fill del terror que produeix l'extermini organitzat del dissident i del seu entorn encara que sigui aliè a les seves activitats.
Després es va produir un debat molt interessant i una de les conclusions va ser una de molt evident, escau el relleu generacional en la lluita contra la impunitat i la recuperació de la memòria d'acord amb els drets humans i els seus principis de veritat, justícia i reparació, des de l'àmbit educatiu i des de l'entorn familiar, perquè com sempre diem la Memòria no és una qüestió de passat sinó una eina de futur i indispensable per un present en què haurem de lluitar pels nostres familiars i amics, les nostres víctimes i per les seves idees, perquè avui més que mai hem de construir un món millor per les noves filles i fills de la terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario