lunes, 27 de abril de 2015

SR. MINISTRO DE JUSTICIA:

La Plataforma argentina repudia las declaraciones del Mº de Justicia español

La Plataforma argentina repudia las declaraciones del Mº de Justicia español
FacebookTwitterGoogle+Email
Buenos Aires, 24 de abril de 2015.-
La Plataforma ARGENTINA de Apoyo a la Querella contra los crímenes del franquismo  repudia las declaraciones del Ministro de Justicia del Estado Español, Rafael Catalá, quien afirmó en la sesión de control al Gobierno efectuada por el Congreso, que  “países con algún déficit democrático” no deberían señalar a los que sí cumplen estrictamente la ley, cómo se debe juzgar a sus nacionales.Rechazamos estas declaraciones que aluden a nuestro país y pretenden descalificarlo.

A casi 32 años de la recuperación democrática en Argentina, y luego del valor histórico que tuvo el Juicio a los miembros de las Juntas en 1985, se están llevando adelante en todo el país una importante cantidad de juicios para juzgar a los genocidas de la última dictadura cívico-militar.  En Argentina, gracias a la movilización popular y la decisión política adoptada en el año 2003, fueron declaradas nulas e inconstitucionales las leyes de obediencia debida y punto final que pretendieron garantizar la impunidad. Y la Corte Suprema de Justicia de la Nación en el año 2005 convalidó la ley de nulidad del Congreso Nacional y declaró que los crímenes de lesa humanidad cometidos son imprescriptibles, con lo que quedaron habilitados los juicios que se realizan.

Las declaraciones del ministro de justicia español apuntan a desconocer el valor  del juicio que tramita desde hace cinco años en Argentina por los crímenes del franquismo, mientras el gobierno español ignora los reclamos formulados en marzo por Naciones Unidas. La activa censura y reclamo formal lo formuló el Grupo de Trabajo sobre las desapariciones forzadas, el Relator Especial sobre ejecuciones extrajudiciales, el Relator Especial sobre la tortura y del Relator Especial sobre la verdad, la justicia, la reparación y las garantías de no repetición.

Con estas declaraciones el gobierno español sólo busca seguir escondiendo bajo la alfombra las tremendas violaciones a los derechos humanos cometidas bajo la dictadura franquista, con sus miles de desaparecidos, fusilados en las cunetas, presos, torturados, bebés robados, esclavitud laboral.

El Tratado de extradición vigente entre Argentina y España es desembozadamente incumplido por el gobierno español. Si no juzga debe extraditar, pero no cumple con ninguna de las dos actividades.

Ante estas declaraciones del ministro y los incumplimientos mencionados, consideramos importante un pronunciamiento contundente de las más altas autoridades de nuestro país, repudiando esos dichos y exigiendo el respeto al tratado de extradición suscripto.

convocamos a todos los organismos de derechos humanos, asociaciones de trabajadores, estudiantiles y profesionales, partidos políticos, a repudiar estas declaraciones y seguir apoyando la Querella Argentina contra los crímenes franquistas.

lunes, 20 de abril de 2015

LA XARXA TAMBÉ VA ESTAR PRESENT EL 14 D'ABRIL AMB EL COMPANY ENRIC.



Hola a todas y a todos, me llamo Enric, soy miembro de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina y vengo a hablaros de la importancia de esta querella.

La relación de la querella argentina con el aniversario que se celebra hoy aquí, en la que fuera plaça de la República, cuyo nombre hemos de restituir, es más que evidente. Solo recordar que las primeras querellas se presentaron un 14 de abril de 2010 en Buenos Aires.

La Memoria ha sido, y es hoy más que nunca, un instrumento de lucha contra el gran déficit democrático que nos impuso una transición a dictado del que sigue acaudillando un sistema corrupto, fascista en su recorte de derechos y libertades, que no es otro que Franco y la obra que nos legó. Consecuencia de esto es un estado sin una real separación de poderes, no hubo división ni con la Iglesia, que ha mantenido y aumentado su cuota de poder político y económico. Ni con una justicia, que no es que no haya sido rupturista con la dictadura, sino que ni tan siquiera ha sido renovada, ni depurados sus miembros adeptos al régimen. Con una gran parte de la judicatura en manos del Opus y con la fiscalía a las órdenes del gobierno de turno PP-PSOE. Con este panorama los que reclamamos verdad, justicia y reparación nos vimos en un callejón sin salida. El bipartidismo se constituyó en el guardián y garante de las leyes de impunidad y punto final, como la de Amnistía del 77 y la mal llamada Ley de la Memoria, 30 años después, una afrenta a las víctimas del franquismo y la Transición.

Ante este tétrico escenario de la negación constante y después de llamar a todas las puertas habidas y por haber, no quedó más alternativa que acudir a la justicia internacional y hacerlo en Argentina. La primera piedra la puso nuestra abogada Ana Messuti junto a otro jurista argentino cuando cursaban su doctorado en Salamanca. Hemos de reconocer el empuje de los primeros querellantes y el compromiso desinteresado de los abogados a los que estamos muy agradecidos.

¿Por qué allí? porque es un país que se enfrentó con su historia reciente, gracias a la presión de los movimientos sociales de defensa de los derechos humanos, utilizando la justicia como instrumento. Una república que ha derogado la ley de obediencia debida como refugio de asesinos de la dictadura y que los ha sentado en el banquillo, por ello es un modelo a seguir y la prueba evidente de que sí se pueden cambiar las cosas. Si se pudo modificar la santísima constitución para vendernos al capital, los mercados y la especulación, también se podrá hacer para reparar a tantas y tantos torturados, desaparecidos, violadas, expoliados, encarcelados en prisiones y campos de concentración, a sus hijas e hijos robados, exiliados, deportados a centros de exterminio, a toda y todo antifascista, disidente, diferente. Todas estas víctimas de crímenes de lesa humanidad que no han prescrito y que no quieren estar sujetos a reconciliaciones nacionales, ni a perdones, ni a olvidos para tranquilidad de los verdugos, sometidos a conceptos propios de un marco religioso, no de un estado de derecho, donde estas cuestiones se dirimen ante la justicia, estas víctimas no pueden seguir siendo menospreciadas y ninguneadas.

La querella argentina sigue sus pasos, pueden ser pequeños pero son firmes, tenemos una jueza que sigue adelante como Servini de Cubría, tenemos fiscal, tenemos abogados que trabajan para acabar con esta injusticia, tenemos centenares de querellantes en el estado español, centenares de denunciantes en los consulados argentinos, miles y miles de adhesiones de personas de todo el mundo. Hemos avanzado con las ordenes de extradición, pues aunque el gobierno se niegue a cumplir los convenios que le obligan a ello, personajes como Martín Villa, denunciado por los hechos de Vitoria del 3 de marzo del 76, de torturas cuando era gobernador civil de Barcelona, un hombre que ligó su currículum a la lavadora de la Transición. Un insigne falangista que ostenta actualmente, entre otros cargos y tras un largo periplo de consejos de administración, la presidencia honorífica de Endesa y un cargo como consejero de la Sareb, banco malo, para entendernos, cuál iba a ser si no, no pueden salir del país. En la lista de extraditables tenemos también al franquista Utrera Molina, suegrísimo del retrogrado Gallardón, que si le dejaran entraría a caballo en este espacio y nos correría a golpes de bandera rojigualda, aguilucho y sable, acusándonos de rebelión.

Así, poco a poco, vamos dejando en evidencia internacional y estatal a quienes siguen argumentando que los crímenes cometidos a partir del 17 de julio de 1936 son una cuestión interna, ya resuelta con la monarquía constitucional y su democracia de baja intensidad. Ellos piensan que los que nos hemos reunido aquí hoy para celebrar los valores republicanos somos una minoría resentida, anclada en el pasado, en el rencor y en la mentira histórica, porque no nos hemos doblegado ante los que mataron a la legítima y legal República y a sus amadas hijas e hijos, a los nuestros.

Seguimos luchando en los tribunales y en la calle y contamos con vuestra ayuda para poder vencer.


¡Salud y República!

viernes, 17 de abril de 2015

LA QUERELLA ARGENTINA A RUBÍ


A Rubí tenim tres querellants el Juan Martínez, la Paquita Cruz i la Carme Contero, que van ser presents en aquest acte i que treballen activament per a la difusió d'aquesta querella de la qual esperem Justícia per a totes les víctimes del franquisme. Moltes gràcies companyes.




LA QUERELLA ARGENTINA A GIRONA






El Punt Avui

Clama al cel

Un moment de la xerrada que es va fer al centre cívic de Palau. Foto: E.R.
1
No som valentes, és que clama al cel, va dir en algun moment de la xerrada la Marçona Puig Antich, i, si saben de qui parlo, ja es poden imaginar la força que pot tenir la frase. Clama al cel que encara s'hagi de combatre la dictadura, va comentar, en un altre moment, Felipe Moreno, un antic militant antifranquista que representa la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina amb admirable serenitat, eloqüència i determinació. En l'acte per presentar el procés judicial iniciat als tribunals argentins perquè s'investiguin i sancionin els crims comesos durant el franquisme que dimecres passat es va fer al centre cívic de Palau, no en va dir res, però en Felipe, després de tants anys, encara conserva al cos el record de la crueltat d'un cèlebre torturador vocacional que anomenaven Billy el Niño i que no era un mite del Far West, sinó un miserable policia de la brigada politicosocial dels anys setanta. En la xerrada també hi era present Inés García Holgado, argentina néta, neboda i reneboda d'espanyols perdedors i executats, que és una de les primeres querellants i que, venint d'on ve, situada més enllà de la mínima distància que la lucidesa requereix, va aportar la perplexitat de qui ha sobreviscut altres dictadures i veu com es tracta en aquest país la justícia i la memòria. Als carrers de l'Argentina, ens va dir, per preservar el record dels desapareguts, hi ha rajoles de colors a l'indret on se'ls va veure per darrera vegada. Aquí encara en tenim una bona part sepultats en foses comunes sense identificar. Després de Cambodja, hi va afegir, l'Estat espanyol és, amb unes 88.000 persones, el que lidera el rànquing mundial. País de rècords, el nostre.
Clama al cel que després de tants anys no s'hagin establert les veritats històriques, que s'hagi d'anar a l'Argentina a la recerca de la justícia que es nega aquí i que els descendents i hereus de la dictadura s'hagin apropiat de la democràcia i la justícia després de devorar-ne l'ànima. Quaranta anys de repressió en dictadura i quaranta de negligència en democràcia ens contemplen. La memòria a l'entorn del franquisme i la repressió segueix viva, però agitant-se en un silenci neguitós i incòmode, i si la querella argentina s'ha convertit en una oportunitat per a la veritat i la justícia, és gràcies als que tenen estímuls prou poderosos per no rendir-se mai. Han invocat principis de justícia universal que mantenen que els delictes de lesa humanitat no prescriuen i que és més important la naturalesa del crim que la nacionalitat de la víctima, però ho fan amb quasi tots els vents d'aquest país en contra.
Ara que les limitacions del nostre model democràtic són més òbvies que mai, i que la veritable naturalesa dels hereus d'un franquisme que pretén passar impunement a la història ens ensenya alguna cosa més que la poteta, s'hauria de convertir en una causa col·lectiva, i caldria multiplicar les adhesions i les mocions als ajuntaments. Perquè no podem deixar els querellants sols, perquè la jutgessa argentina ha de percebre el pes d'una societat expectant i ansiosa, i perquè clama al cel.
Darrera actualització ( Dissabte, 18 d'abril del 2015 02:00 )
Publicat a

“És greu dir que els crims de Franco van ser legals”


“El grup de treball de desaparicions forçades de l'ONU ha demanat al govern espanyol que jutgi o extradeixi els responsables d'aquella barbàrie”

“Pel que sembla, vindrà a Catalunya a visitar la presó Model i el Castell de Montjuïc, tal com li ha demanat el fiscal, per investigar els casos del president Lluís Companys i Salvador Puig Antich”


Inés García Holgado, ahir a la tarda, davant del Parlament de Catalunya Foto: ANDREU PUIG.
1
Els bancs d'ADN són una eina bàsica per tancar expedients i arribar a conèixer
la veritat
Ella i Darío Rivas van ser les primeres víctimes de la dictadura franquista que va interposar, l'any 2010, una querella a l'Argentina. Nascuda a Buenos Aires, va conèixer la història del seu avi i dos tiets avis, tots assassinats pel règim, per boca de la seva àvia, nascuda a Badalona. Quinze anys després d'iniciar una lluita que no renuncia a guanyar, aquesta advocada és aquests dies a Catalunya per donar suport al banc d'ADN que recull mostres per identificar restes a fosses comunes.
Què va pensar, el 13 de març passat, quan el govern espanyol va denegar l'extradició de vuit exministres franquistes per considerar que en el moment de firmar les sentències de mort no cometien cap delicte i que, en qualsevol cas, aquests estarien prescrits?
Dir que els crims de Franco van ser legals, quan van ser judicis sumaris, militars i sense possibilitat de defensa és greu, fins i tot des del punt de vista jurídic. Vaig sentir una gran tristesa. Realment, són delictes de lesa humanitat. Miri, a Espanya hi ha com a mínim 114.000 persones enterrades en fosses comunes. I dic com a mínim perquè aquests són els casos que hi havia denunciats el 2006, quan el jutge Garzón va agafar el cas.
La va sorprendre, la decisió del govern espanyol?
Reconec que teníem més esperances en els casos de Billy el Niño i Jesús Muñecas [exfuncionaris judicials acusats de tretze delictes de tortures]. Però quan l'Audiencia Nacional en va denegar l'extradició per considerar que els delictes ja havien prescrit, ens vam adonar que la segona part, la que afectava els responsables polítics d'aquell temps, seria més costeruda.
I ara, què?
No perdem l'esperança i seguim endavant. Hem presentat un altre escrit per acreditar més delictes de persones com ara Utrera Molina i Martín Villa.
I la jutgessa instructora. Com va rebre la notícia María Servini de Cubría?
Ella també està decidida a tirar endavant, i no descarta demanar més extradicions, si es dóna el cas. En una reunió, Servini ens va assegurar que aquesta és la causa més important que té entre mans. Pel que sembla, tornarà aviat a l'Estat espanyol, concretament a Catalunya. per visitar la presó Model i el castell de Montjuïc, tal com li ha demanat el fiscal, per investigar els casos del president Lluís Companys i Salvador Puig Antich. I ha enviat un escrit al govern espanyol demanant l'obertura d'una fossa comuna on hi ha enterrat el pare d'una de les denunciants. Però és clar, el govern espanyol tampoc accepta.
Han rebut el suport de l'ONU.
Ens va rebre el grup de treball de desaparicions forçades de l'ONU, que va celebrar el 35è aniversari a Buenos Aires. Els vam ensenyar la documentació, els vam explicar el problema que hi ha amb les fosses comunes a Espanya... I dies després, el 27 de març, tots aquests experts van demanar al govern espanyol que jutgi o extradeixi els responsables d'aquella barbàrie.
Té contacte regular amb els querellants catalans?
Sí, sobretot amb Marçona Puig Antic, que m'estimo moltíssim, i amb Felipe Moreno, una persona que és una enciclopèdia vivent d'aquest tema. I també amb Pablo Mayoral i altres. Fins i tot amb gent amb qui he connectat a través de les xarxes socials.
Ha vingut a Catalunya a donar suport al banc d'ADN pels familiars desapareguts a la Guerra Civil.
I tant que sí! Tenen tot el meu suport. Així que vaig conèixer la seva existència, els vaig enviar mostres de sang de la meva àvia i els vaig posar en contacte amb Luís Fontdebrider [president de l'equip argentí d'arqueologia, pioner en l'aplicació de les ciències forenses per recuperar i identificar les víctimes de la repressió durant la dictadura argentina], que els ha garantit tot el seu suport. Allà el banc d'ADN és públic, té més de 9.000 mostres de 4.000 famílies, molts punts d'informació i una seixantena de centres de la salut on es poden anar a lliurar mostres de manera gratuïta.
Aquí tot just ha començat a caminar...
El que estan fent en Roger Heredia i la Carme Barrot [impulsors del banc, que té el suport de la UB] té molt de mèrit. Perquè ho han fet tot partint des de zero i cercant el suport de les institucions. Els bancs d'ADN, com els que funcionen a l'Argentina o Xile, són una eina bàsica i fonamental per tancar expedients que continuaran oberts fins que no s'identifiquin els cadàvers, i per conèixer la veritat. A Catalunya tenen 340 fosses marcades, i segur que n'hi ha més per descobrir, perquè fixi's que a la Terra Alta, on es va lliurar la batalla de l'Ebre, no se n'ha descobert cap encara. Memòria, veritat i reparació. És l'única manera de tancar aquests capítols tan terribles de la nostra història.

miércoles, 8 de abril de 2015

VÍDEO TAULA RODONA "JUSTÍCIA UNIVERSAL PER ALS CRIMS DE LA GUERRA CIVIL, EL FRANQUISME I NAZISME AMB L'ANA MESSUTI


Taula Rodona: 'Justícia Universal per als crims de la Guerra Civil, el franquisme i el nazisme' from ICAB on Vimeo.

ENTREGA D'ADHESIONS A LA QUERELLA AL CONSOLAT DE LA REPÚBLICA ARGENTINA A BARCELONA



Avui hem fet entrega de les signatures recollides per la nostra Xarxa en les darreres concentracions de les companyes i companys de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes per la veritat, la justícia, la reparació i l'anul·lació dels judicis del franquisme. En aquest acte han estat fent-nos costat unes companyes i companys dels iai@flautes als quals agraïm el seu suport.




Aquesta és la nostra primera entrega en el consolat argentí, però ja han estat entregades a través dels nostres advocats milers de signatures d'ençà que la Xarxa Catalana i Balear està fent la tasca de difusió i suport a la querella, els querellants i denunciants. Continuarem buscant el suport ciutadà a aquesta causa de defensa dels drets humans i contra la impunitat. El dia 25 tornarem a recollir signatures a la plaça Sant Jaume de 12 a 14 hores.



Volem agrair al consolat, en la persona del seu cònsol, el tracte dispensat i la seva atenció.