martes, 14 de octubre de 2014

ROCK CONTRA LA IMPUNITAT. Querelles pel genocidi franquista i el bombardeig de l'aviació italiana.



La companya de Altraitalia va llegir aquests text en nom de la Xarxa. Moltes gràcies.



Us volem donar les gràcies en nom de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina pel vostre recolzament  i per aquesta iniciativa.

La música és una via, una eina de denúncia que agermana lluites per les llibertats i els drets fonamentals. Així en mig d’aquest concert ens trobem en el lloc ideal per a reivindicar a les centenars de milers de víctimes del cop d’estat de 1936, que van lluitar contra el feixisme i que anaven al front cantant cançons que encara perviuen com himnes de solidaritat i justícia social. Cançons que potser van cantar també les i els brigadistes argentins com la Mika Etchebéhère o la Fanny Edelman, als quals tant i tant els hem d’agrair. Les víctimes del feixisme espanyol i els seus familiars, en el cas de les desaparegudes, de les que foren assassinades després de consells de guerra il·legals de sentències que avui continuen vigents, les torturades salvatgement que van morir tot esperant justícia, els de les criatures robades…. La llista és llarga. Aquestes dones, homes, nenes i àvies truquen a la porta de la justícia argentina apel·lant a la universalitat dels drets humans i la imprescriptibilitat dels crims de lesa humanitat. Ho fan fartes de demanar veritat, justícia i reparació als diferents tribunals de l’estat espanyol i d’haver-se d’empassar les seves humiliants negatives.

L’estat espanyol, com va passar a l’Argentina, Xile i altres països, que van estar sotmesos a dictadures assassines, té una llei de punt final, inamovible i sacralitzada, la llei d’Amnistia de 1977. Sota aquesta llei d’impunitat dels crims del feixisme espanyol es refugia un victimari que ha gaudit de la recompensa rebuda per la seva condició de botxí. Una llei que ha estat censurada per l’ONU i per altres organismes internacionals que han instat a la seva derogació mentre el govern espanyol la defenia amb més força. Aquesta és la llei que ens barra el pas a la justícia. Però no contents amb això, aquí en tenim altra llei de punt final, la coneguda com la de la Memòria, més aviat la de la desmemòria. Una llei que ve a lligar els silencis i els pactes de la Transició, que no castiga ni els crims, ni els criminals, que equipara víctimes i victimaris sota l’argument de què tots van patir una guerra, oblidant els 40 anys de dictadura i lo pitjor, oblidant que no es el mateix defensar la democràcia que atacar amb armes la legalitat votada pel poble sobirà tot fent la salutació feixista. Mai serà igual aixecar el puny contra la injustícia que estendre el braç per lloar un dictador.

Som moltes i molts els que hi han i hem posat totes les nostres il·lusions en la justícia de la República Argentina. Com querellants, com denunciants, donant suport, fent difusió i signant. Hem recollit milers de signatures que ja han viatjat a Buenos Aires i encara continuem. La nostra tasca és mantenir viva aquesta lluita donant tot tipus d’informació a través de la nostra pàgina web i el nostre Facebook. 

Sentim no poder estar avui amb totes i tots vosaltres, part de la Xarxa està avui a Santa Cruz de Moya en l’homenatge a les guerrilleres i guerrillers,  que van lluitar fins al seu últim alé amb una idea al cap que es poden reflectir en les paraules d’un il·lustre argentí anomenat el Che: Hasta la victoria siempre. Aquestes víctimes encara continuen estigmatitzades considerades com bandolers o delinqüents, altres com els últims afusellats del franquisme són considerats terroristes mentre torturadors, que van aprendre amb la Gestapo, fa pocs anys van rebre pòstumament medalles. Així és l’estat espanyol, aquí no hi ha hagut més que injustícia i alguna placa commemorativa que regularment acaba rebent un atac feixista. Per això avui posem els nostres ulls sobre l’oceà Atlàntic tot esperant que el vaixell de la querella argentina arribi a bon port.


Seguiu amb la festa perquè amb l’alegria combativa i sense perdre el ritme caminem per a construir un món de veritat, justícia i reparació en la defensa dels drets de totes les víctimes del feixisme, aquí i allà.  Per elles: ni oblit, ni perdó.

No hay comentarios:

Publicar un comentario