jueves, 15 de septiembre de 2016

HAN DECLARAT A CORNELLÀ TRES QUERELLANTS A L'ARGENTINA



Ahir va ser un dia molt emotiu per la Flor, en David i en Xavier, declaraven a un jutjat de l'estat espanyol a requeriment de la justícia argentina a través de l'exhort de la jutgessa María Servini de Cubría que instrueix la Causa 4591/10 contra els crims del franquisme. Va ser l'estiu de 2012 quan aquesta companya i aquests companys de la nostra Xarxa van entregar la seva querella a la nostra advocada Ana Messuti, que les va remetre al nostre advocat a l'Argentina Máximo Castex a Buenos Aires. Quatre anys més tard es trobaven a les portes dels jutjats de Cornellà de Llobregat amb el neguit de l'espera i el desig de poder ratificar-se en les seves querelles. Companyes i companys de la Xarxa, de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes i d'altres entitats i partits querellants a l'Argentina a més d'altres persones que van donar el seu suport a aquest acte de justícia van suportar un sol poc clement amb un gran somriure de satisfacció. Gràcies a totes i a tots.







Però pels querellants els protagonistes del dia van ser els seus familiars, Antonio, José i Justo, les seves històries i les seves paraules, que en la seva absència van ser traslladades per la Flor, en David i en Xavier al jutge del jutjat n. 2 de Cornellà al que volem agrair el seu tractament, cortesia i respecte pels declarants, que va fer més fàcil que els nervis i l'emoció no trenquessin el fil dels seus discursos. La nostra companya i advocada Pilar Rebaque també va ser present en aquestes declaracions acompanyant i donant suport als querellants. Les cintes enregistrades seran enviades al Juzgado Nacional en lo Correccional y Criminal Federal nº 1 de Buenos Aires.

Pilar entrant amb Flor, David i Xavier als jutjats de Cornellà de Llobregat


L'emoció va expressar-se també en forma de llàgrimes de justícia, de deure complert, de catarsi, en un pas més cap a la justícia que exigeixen, que exigim, un pas més cap a la veritat, la justícia i la reparació. Les seves cares satisfetes, les seves mans subjectant les fotografies d'aquells que van ser víctimes de crims de lesa humanitat, totes víctimes d'un franquisme viu i impune que l'estat espanyol empara sense gens de vergonya, són la imatge de la lluita pels drets humans, de la perseverança i de l'esperança. Sou un exemple.




Cornellà de Llobregat és una de les ciutats de Catalunya amb més querellants, particulars i col·lectius. 

Flor Calzada Díaz va denunciar a la justícia argentina, al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de Buenos Aires, la repressió que va sofrir el seu pare Antonio Calzada i el patiment familiar per aquests fets. També va posar denúncia al consolat argentí de Barcelona pels seus oncles Ramón i Enrique Herrada Domínguez, el primer desaparegut i el segon afusellat després d'un consell de guerra que el va condemnar a mort. 



Més informació sobre l'Antonio Calzada, nascut a La Campana, Sevilla, militant de la CNT que va ser condemnat a mort i commutada la seva pena per la de reclusió: 




David Lora Barajas va denunciar el cas del seu avi, José Barajas Galiano, un militant de les Joventuts Socialistes que amb 20 anys va marxar voluntari al front a defensar la República i que justament per això va patir l'horror i la misèria dels Batallons Disciplinaris com a esclau del franquisme construint a pic i pala les carreteres del Pirineu de Navarra. 



José Barajas va néixer a Huelma, Jaén, i va morir el 2012 a Barcelona als 96 anys.

Vídeo on José Barajas explica la seva història.



Xavier Pérez va denunciar el cas del seu avi, un militant socialista Tinent d'Alcalde de la població de A Cañiza, Pontevedra, que va ser condemnat a mort en consell de guerra i  afusellat a la ciutat de Vigo el 31 d'octubre de 1936. El seu nét ho va fer seguint el desig del seu avi que va deixar una petició de justícia al seu testament escrit darrere la foto dels seus tres fills petits. 

Més informació sobre Justo Moure Giráldez:


Links premsa:



martes, 30 de agosto de 2016

AVUI HA DECLARAT L'ANTONIO MARTOS A SABADELL PER LA MORT DEL SEU GERMÁ CIPRIANO






L'Antonio Martos i la seva dona Araceli davant la porta dels Jutjats.


Ha estat una jornada pel record per a totes les companyes i companys de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina i per a les companyes i companys de militància d'en Cipriano Martos. L'Antonio Martos ha declarat en el marc de la Causa 4591/10 i a requeriment de la jutgessa María Servini tot denunciant la mort del seu germà Cipriano Martos causada per les greus lesions patides a la caserna de la Guardia Civil de Reus, després de la seva detenció i tortura. Parlem de l'any 1973, de la ingesta d'un líquid corrosiu que el va dur a l'hospital on va agonitzar durant vint dies fins a la seva mort. Amb aquesta declaració i la seva participació en l'anomenada querella Argentina l'Antonio només vol arribar a saber tota la veritat i que es faci justícia. 

Cipriano Martos ha estat descrit per a tothom que el va conèixer com a una persona bona i generosa, compromesa i honrada. Va ser un sindicalista de l'OSO, membre del PC-ML i del FRAP, un lluitador antifranquista.




L'Antonio entrant al Jutjat Nº 4 de Sabadell acompanyat de la nostra companya i advocada Pilar Rebaque.



El nostre company i portaveu Felipe Moreno. 



Foto de família amb totes i tots els que hem volgut donar el nostre suport a l'Antonio.

Links notícies:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/08/30/catalunya/1472547399_630078.html

http://www.naciodigital.cat/noticia/114800/justicia/argentina/investiga/assassinat/caserna/guardia/civil/reus/1973

http://www.lavanguardia.com/internacional/20160830/404284036965/antonio-martos-acusa-al-estado-de-silenciar-la-muerte-de-su-hermano-en-1973.html

http://www.publico.es/politica/le-detuvieron-le-interrogaron-y.html

http://www.diaridesabadell.com/un-sabadellenc-demanda-justicia-per-la-mort-del-seu-germa-antifranquista-durant-un-interrogatori-policial-al-1973/

http://www.vilaweb.cat/noticies/ampliacioun-vei-de-sabadell-declara-en-la-causa-argentina-i-demana-que-es-reconegui-el-mal-que-es-va-fer-durant-el-franquisme/

http://www.diarimes.com/noticies/reus/2016/08/30/antonio_martos_acusa_estat_silenciar_mort_del_seu_germa_1973_7796_1092.html


http://www.ara.cat/cultura/argentina-investiga-tortures-Cipriano-Martos_0_1641436001.html

miércoles, 27 de julio de 2016

LA QUERELLANT CARMEN CONTERO HA DECLARAT AVUI A RUBÍ


Minuts abans de declarar podem veure la Carmen Contero amb el també querellant Juan Martínez, que va fer la seva declaració el juliol del 2015 als jutjats de Rubí i amb l'advocada i companya Pilar Rebaque.



Carmen Contero va denunciar a la justícia argentina dins de la Causa 4591/10 contra els crims del franquisme, els assassinats dels seus oncles, l'Agustín i en Rafael López Álvarez, treballadors del camp d'Órgiva, Granada, tot buscant la veritat, la justícia i la reparació negada a l'estat espanyol a les víctimes del franquisme i la transició. 

En el 80è aniversari del cop d'estat feixista aquesta rubinenca ha declarat al Jutjat Nº7 de Rubí davant d'una jutgessa que ha facilitat a la Carmen una declaració tan desitjada per ella. Des de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina volem agrair el tracte rebut tant per la jutgessa com per l'oficial. També volem donar les gràcies a la Pilar Rebaque que ha fet molt més senzilla aquesta declaració per a una Carmen nerviosa, que no volia oblidar res de tot allò que tant ha esperat per a contar en seu judicial. Per aquesta veïna de Rubí ha estat un molt bon dia, acompanyada per companyes i companys que han vingut de diferents entitats a donar-li suport. 




Volem donar a conèixer les històries de l'Agustín i el Rafael López Álvarez des del relat de la seva neboda Carmen, que mai ha oblidat tot el mal que el franquisme va infligir a la seva família i el patiment tan terrible que va suposar tanta mort i repressió:



Rafael López Álvarez assassinat per l'esquena el 4 de maig de 1948 als 26 anys: http://lesnostresvictimesmesacatalunya.blogspot.com.es/2010/09/rafael-lopez-alvarez.html

















Agustín López Álvarez assassinat el 22 de maig de 1943 als 28 anys, deixant vídua i un fill:
http://lesnostresvictimesmesacatalunya.blogspot.com.es/2010/09/agustin-lopez-alvarez.html




A la sortida de la declaració amb part de les companyes i companys que han compartit aquesta cita amb la Carmen. Gràcies a totes i a tots. Gràcies Carmen.



jueves, 2 de junio de 2016

EL PLAN CÓNDOR, UNA SENTENCIA CONTRA LA IMPUNIDAD.

Leer sentencia completa aquí
No hubo una definición en la sentencia pero detrás de cada una de las condenas apareció lo que se esperaba desde hace más de 40 años: la enunciación del Operativo Cóndor como una asociación ilícita de las dictaduras del Cono Sur destinada a cometer delitos. Santiago Omar Riveros y Reynaldo Benito Bignone fueron las primeras condenas que leyeron los integrantes del Tribunal Oral Federal 1 en una sala repleta. El primero recibió 25 años de prisión. El jefe de Institutos Militares del campo de exterminio de Campo de Mayo obtuvo de esa manera su condena número 11 en juicios de lesa humanidad. Bignone recibió 20 años. Fue su condena número ocho. También fue condenado a 25 años el único acusado extranjero, el militar del Ejército uruguayo Juan Manuel Cordero Piacentini, entre cuyas víctimas estuvo María Claudia García Iruretagoyena de Gelman. De los 17 acusados, 15 fueron recibieron penas de 25 a 8 años y 2 fueron absueltos.
“Es la primera vez que la justicia de un país americano declara que ese Plan de las dictaduras de los países del Cono Sur fue una asociación ilícita para cometer delitos, y las privaciones ilegales e imposición de tormentos fueron considerados dentro de esa asociación”, dijo el presidente del Cels, Horacio Verbitsky.
En esa misma línea se expresó el fiscal Pablo Ouviña al destacar el fallo de los jueces Oscar Ricardo Amirante, Adrián Federico Grünberg, Pablo Gustavo Laufer y Ricardo Ángel Basílico como juez sustituto. Ouviña señaló que es la primera vez que la justicia define al Operativo como una asociación para el crimen, “en un proceso destacable por su respeto las garantías, al derecho a las defensas, el derecho de los testigos y las reglas del procedimiento”.
El fallo comenzó a leerse a las cinco de la tarde. Desde temprano, buscaron espacio en la sala los pañuelos de las Madres de Plaza de Mayo. Estuvieron Vera Jarach, Laura Conte, Taty Almeida y Nora Cortiñas. También Lita Boitano de Familiares de Desaparecidos y Detenidos por Razones Políticas. Y logró llegar la abuela Elsa Pavón con la fatiga de los años en el cuerpo mientras su nieta Paula Logares completaba trámites de acreditación. La cara de Macarena Gelman apareció una y otra vez retransmitida por la pantalla que amplificó imágenes en la sala. Estuvo el fiscal Miguel Angel Osorio, uno de los primeros empeñados en ordenar lo que al comienzo eran vestigios de una investigación imposible. Los nombres fueron más porque todos estaban ahí. Horacio Pietragalla, ahora secretario de derechos humanos de Santa Cruz. Carolina Varsky, de la Procuración. Quienes llegaron del exterior, como Federico Jorge Tatte, hijo de un ex marino y dirigente comunista de Paraguay desaparecido en Argentina que integra la Comisión por la Verdad y la Justicia de Paraguay.
Este juicio oral que empezó hace tres años y tres meses, estuvo por caerse cuando murió el dictador Jorge Rafael Videla, uno de los principales imputados de los 32 con el que se elevó esta causa y ayer concluyó con 17 acusados, porque unos murieron y otros fueron separados del juicio por razones de salud. Edgardo Binstock fue parte de la querella por la desaparición de su compañera Mónica Pinus, secuestrada en marzo de 1980 en Brasil. Y ese era uno de los casos que llegaba a Juicio con Videla como único imputado. “Pensar que se caía cuando esto empezó. Pero no pasó. Esto es un caso penal pero al mismo tiempo un caso político, porque lo que unifica las causas es que tuvieron en común una operación y un acuerdo de las dictaduras y del Departamento de Estado de Estados Unidos para poder operar. Hoy llega esto en un contexto difícil para las democracias latinoamericanas: si bien no tiene la misma característica represiva, somos sujetos de una nueva ofensiva neoliberal y conservadora sobre nuestros países”.
Mientras Binstock recordaba el Cóndor II del que habla Rafael Correa, el único acusado presente en el sala se abrió camino en la planta baja. El tribunal decidió darles la opción a los acusados de no participar en la audiencia final. No estuvieron ni en la sala ni en las trasmisiones vía internet que suelen conectarlos en los lugares de detención. En una larga fila de sillas vacías estuvo el único acusado que asistió: Miguel Angel Furci, que tenía pedidos de condenas por las dos causas que se debatieron en el juicio: Cóndor y un segundo tramo de Automotores Orletti, el centro clandestino donde fueron llevados la mayoría de los prisioneros extranjeros. Furci fue condenado como autor de 67 privaciones ilegales de la libertad y por 62 hechos de tormento, a 25 años de prisión y, como el resto, a una inhabilitación para ejercer cargos públicos por el doble del período. Sus dos ojos protegidos por anteojos no perdieron vista del juez ni siquiera en ese momento. Cuando le cayó encima la sentencia no parpadeó siquiera, sin darse cuenta que las cámaras iban y venían al mismo tiempo mirando la cara de Macarena Gelman, nieta del poeta Juan Gelman, hija de Claudia y Marcelo, hoy diputada en Uruguay. “Las condenas son para mi satisfactorias -dijo ella-, y tienen además la particularidad de que incluye al primer uruguayo condenado por el caso de mi mamá, lo cual me hace pensar en Uruguay. Sentir que se cierra un capítulo es difícil de decirlo o sentirlo por la fragmentación de las causas, pero había una expectativa muy concreta que era sentencia a Cordero”.
La sala no aplaudió ni cantó hasta que el juez Amirante leyó el último punto de la sentencia, que indicó informar a la embajada uruguaya sobre la nueva situación judicial del imputado de ese país. Entonces la sala vivó a los 30 mil desaparecidos.
A Andrés Habegger le salió en ese momento un atragantado “¡Y que se pudran en la cárcel, asesinos!” “Empezamos –dijo– con la querella en 2004, todo esto no tenía forma, la desaparición hace eso, la falta de verdad. Y con esto es como que reencontrás las formas. Y darle la forma y que lo haga el Estado es reparador y un proceso que tardo tanto tiempo es también una alegría, y eso pude decirlo acá, y no en la cancha, ni en un bar, ni en la Plaza. Fuimos querellantes con mi mamá (por su padre Norberto). Dimos testimonios. Y mi sensación es que al hacerse Justicia esto entra en los libros de historia porque el Estado hace eso: que la historia sea una y no otra”.
La periodista Stella Calloni, acosada por las cámaras de televisión extranjeras, repetía una y otra vez por qué el Cóndor fue una “Operación”. Habló de “tácticas” y “estrategias” y del avance de una operación contrainsurgente contra los dirigentes de la región, razón por la cual “esto se pudo conocer desde temprano porque esas víctimas eran nombres tan conocidos que nadie podía soslayar”.
Los fundamentos de la sentencia se darán a conocer en agosto. Los acusados fueron condenados con penas significativas sobre todo por la cantidad de hechos que tienen adjudicados. Hubo tres condenas a 25 años de prisión: Riveros, Cordero y Furci. Hubo 2 a 20 años: Bignone y el general Rodolfo Emilio Feroglio. Una a 18 años de prisión para el coronel Humberto José Román Lobaiza. También 4 a 13 años, entre los que estuvo el vicealmirante Antonio Vañek, segundo en la estructura de la Armada. El TOF condenó a otros 5 imputados a 12 años de prisión. Y al general Federico Antonio Minicucci a ocho años. Hubo dos absoluciones.
Salvo Riveros y Furci, el resto de los acusados obtuvo sentencias en general por uno a cuatro hechos. Una de las explicaciones es que si bien la causa Cóndor tuvo a un número de 109 víctimas en juicio, un universo importante tenía como único imputado a Videla. Con su muerte, esos crímenes salieron de la causa. Pero los casos y sus historias continuaron en juicio, como Binstock, porque querellas y fiscalía solicitaron continuar por el derecho a la Verdad y porque cada hecho permitía probar no sólo una imputación sino la asociación criminal. Como los nombres de cada una de esas víctimas, sin embargo, no aparecieron en la lectura del fallo, ahora se aguardan los fundamentos para saber si este pedido fue considerado por el tribunal. El Cels adelantó que si no fue así pedirá en Casación una revisión de la sentencia. “Reclamamos en esos casos que no se pudo llegar a la condenar porque el responsable ha muerto, que exista una constancia de que fueron víctimas del Cóndor en función del derecho a la verdad”, explicaron.
Algunos enlaces sobre la sentencia del caso Cóndor

martes, 17 de mayo de 2016

ACTE A GIRONA: JUSTÍCIA I MEMÒRIA HISTÒRICA: LA QUERELLA ARGENTINA







 Lluc Salellas Vilar

Divendres previ a un pont esperat de maig. La ciutat viu l’enèsima jornada de flors. I l’escenari és la Casa de Cultura, una mica més desmenjada cada dia que passa. Participo d’una conferència sobre la memòria històrica i els crims absolts del Franquisme. Un autèntic plaer poder compartir taula amb gent com la Merçona Puig-Antich, germana d’en Salvador Puig-Antich, l’Ana Messuti, advocada de la querella argentina contra els crims del Franquisme, en Felipe Moreno, torturat pel règim i querellant, i en René Pacheco, arqueòleg gironí especialitzat en el treball amb les fosses comunes.
René Pacheco, arqueòleg especialitzat en el rescat de la memòria històrica
René Pacheco, arqueoleg de Sarrià de Ter (Girona) especialitzat en el rescat de la memòria històrica excavant fosses comunes.
Per sort, em toca fer la introducció. Contextualitzo i, a partir de llavors, em puc dedicar a escoltar atentament les intervencions de la resta de ponents. Un autèntic luxe. Llàstima que a la sala només siguem una cinquantena de persones perquè el contingut és excel·lent. Una lliçó magistral de persones fermes que donen tot el que tenen perquè els responsables de les tortures i els crims contra la humanitat del Franquisme no se’n vagin a l’altre barri sense haver assumit la seva responsabilitat. M’emociono i ploro des de la taula tres vegades escoltant els testimonis de gent que han conegut en René o l’Ana en els últims anys. Gent que 70 anys després de dol recuperen el somriure de la justícia. A la sala, on hi ha familiars de moltes persones afusellades pel règim, diversa gent s’emociona també. D’entre les presents m’alegra veure una altra dona ferma, l’Eugènia Riera, néta d’Eugeni Gurnés, alcalde republicà de Llagostera afusellat l’any 1943, que tot just acaba de publicar un llibre sobre la història del seu avi. L’Eugènia la vaig conèixer fa anys i manté l’esperit generós i batallador que tant la caracteritza.
Parlem de pobles de Castella on en René ajuda a trobar les restes de republicans afusellats amb l’associació de memòria històrica de la qual n’és membre. Una tasca que mereixeria algun reconeixement per part de la seva ciutat natal, Girona. De la por que encara existeix entre milers de persones quan es parla d’aquest tema. En René parla «d’una història amagada però no desconeguda» perquè una vegada comencen els treballs en una fossa, la gent a poc a poc va xerrant i explicant el que va passar, especialment, en els primers anys del règim. Històries que no havien sortit a la llum. I el que va passar és que hi ha 114.000 persones que van desaparèixer en el conjunt de l’Estat. 114.000, sí. Una barbaritat silenciada que hauríem de dur amb nosaltres cada dia. 114.000 traumes de famílies, moltes de les quals encara esperen una reparació o saber on i com van morir els seus pares, avis o oncles.
A mesura que avança l’acte les fosses i la situació dels familiars i de les persones desaparegudes es converteix en el centre del debat. Es parla de les dificultats que existeixen a Catalunya per poder fer exhumacions de les fosses malgrat molts familiars reclamen poder recuperar les restes dels cossos i enterrar-los amb la resta de la família. Una acció bastant lògica, des del meu punt de vista. La indignació és creixent. Estan desesperats i com que sóc l’única persona que fa política institucional a la sala m’enduc els pals pertinents perquè no col·laborem prou en canviar aquesta dinàmica. I els dono la raó. És clar que sí. Per exemple, desenes de persones continuen enterrades a la fossa comuna del cementiri vell de Girona, espai dignificat pel Memorial Democràtic, però mai s’ha volgut obrir i mirar si els familiars podien recuperar i reconfirmar que el seu parent era efectivament a Girona. Em costa d’entendre. I més veient la preocupació dels presents a la sala. M’emporto deures. I apuntats a la primera pàgina de la llibreta.
L’acte de divendres, la fermesa de la gent present, els seus testimonis i la força i la passió per treballar per acabar amb una injustícia em va colpir, sincerament. El mínim que podem fer els que provem de fer bona política institucional és deixar-nos la pell als Ajuntaments perquè 75 anys després aquestes persones no siguin les oblidades una vegada més. Un deure que massa sovint oblidem.
Ps: Un documental que sempre que puc recupero. “Els nens perduts del franquisme”

martes, 3 de mayo de 2016

L'AVRFT HA PRESENTAT AVUI DENÚNCIA AL CONSOLAT ARGENTÍ


Representants de l'AVRFT amb la seva presidenta Montse Giné i companyes i companys de la nostra Xarxa querellants a l'Argentina amb la cònsol al consolat de Barcelona.








jueves, 7 de abril de 2016

L'AJUNTAMENT DE POLLENÇA DONARÀ SUPORT A LA CAUSA 4591/10 OBERTA A L'ARGENTINA CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME


Marina Llobera Vicens, portaveu del Grup Municipal Alternativa per Pollença (A) presenta, per al seu debat i, si s’escau, aprovació, a la propera sessió ordinària del Ple la següent

MOCIÓ PER A L'IMPULS DE LA VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS REPRESALIATS POLLENCINS PEL COP D'ESTAT I FRANQUISME

Exposició de motius:

El juliol de 1936 la revolta militar, i la posterior guerra civil, encapçalada pel dictador Franco va enderrocar el govern legítim de la República i va instaurar un règim totalitari basat en la persecució i aniquilació física dels defensors i defensores de la llibertat, de la justícia social i dels drets de les persones. Després de la mort de Franco, es va produir un canvi de règim que no va assegurar la condemna del franquisme i que, per contra, va assegurar la impunitat dels que van participar de la repressió.

A dia d'avui, Espanya és el segon país del món, després de Cambodja, en nombre de persones desaparegudes: es calcula que unes 150.000 persones segueixen enterrades en les devers 2.500 fosses ja localitzades. Tot i que l'aprovació de la Llei 52/2007 va suposar un pas en el procés de recuperació de la memòria històrica, aquesta llei no ha estat suficient i no s'ha desenvoluapt en la seva totalitat, deixant a les víctimes i els seus familiars desemparats. En aquest sentit l'ONU ja ha instat l'Estat espanyol a complir amb els seus deures i compromisos en matèria de desaparicions forçades.

Un crim contra la humanitat són aquelles accions tipificades com a assassinat, extermini, deportació, empresonament, tortura, desaparició forçada, violació, prostitució o esterilització forçada, persecució per motius polítics, religiosos, ideològics, racials o ètnics, o qualsevol acte inhumà que causi greus sofriments o atempti contra la salut mental o física de qui els sofreix, sempre que aquestes conductes es cometin com part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d'aquest atac, com va ser el cas.

A falta de la possibilitat de trobar justícia en el propi Estat espanyol, el 14 de abril de 2010 víctimes, familiars i diverses associacions, varen interposar una querella, amparats en la legislació internacional de l'ONU sobre Justícia Universal, davant els tribunals de justícia de la República Argentina amb l'objectiu que s'investiguin els crims comesos pels integrants de la dictadura franquista, s'identifiqui els seus responsables i se'ls sancioni legalment. A Mallorca, 32 famílies i l'associació Memòria de Mallorca s'han personat a la querella, que inclou unes 1.600 persones assassinades, de les que s'han pogut identificar els seus noms.

Trenta-cinc anys després de la mort del dictador, una jutgessa argentina porta endavant una causa contra el franquisme i els seus protagonistes vius, per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat, delictes que no prescriuen ni poden ser amnistiats per cap llei de «punt i final». Aquesta querella és un fet d'importància trascendental per aquells que lluiten per la Veritat, la Justícia i la Reparació. A Mallorca, ja s'hi han adherit el Consell de Mallorca, l'ajuntament d'Inca i el de Palma, a banda de més de 200 consistoris de tot l'Estat.

L'Ajuntament de Pollença des de fa anys està compromès en la recuperació de la memòria històrica, i s'han retirat els principals monuments d'exaltació del règim feixista, s'ha condemnat el franquisme, s'ha nomenat Fill Il·lustre el que va ser el darrer batle republicà Pere J. Cànaves, i s'han instal·lat plaques commemoratives, també als camins fets a base de treballs forçats pels presoners dels tres camps de concentració que hi va haver al municipi.

Pollença va ser especialment colpejada per la repressió feixista com es desprèn de la Causa 57/1936, per la qual es jutjaven 173 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra i d'emprendre accions de resistència contra el cop militar els dies 19 i 20 de juliol. Moltes altres persones, membres de la Comissió Gestora, afiliats i càrrecs d'organitzacions polítiques d'esquerra i sindicals, també foren represaliades, torturades o desaparegudes durant aquells mesos.

A dia d'avui, el Parlament balear ja ha pres en consideració la Proposició de Llei balear de fosses, que dotarà al govern balear la competència en matèria de localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra civil i el franquisme, així com de fosses, establint un protocol per a la localització i exhumació, i per tant, ja s'ha començat el procés per aprovar una Llei Balear de Fosses.

Per tot això, aquesta regidora presenta al ple de l'Ajuntament, per a la seva aprovació, si procedeix, els següents

ACORDS

1-Donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme.

2-Donar suport a la tramitació de la Llei balear de fosses.

3-Impulsar una comissió d'estudi que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.

4-Com a conseqüència de l'informe de la Comissió, es presentaran, si escau, una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.

5- Notificar aquest acord a Memòria de Mallorca, a la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, al Parlament de les Illes Balears i al Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina.



Pollença, 19 de març de 2016



Marina Llobera Vicens


NOTA DE PREMSA . APROVADA LA NOSTRA MOCIÓ PER A LA VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ EN ELS CASOS DELS POLLENCINS REPRESALIATS PEL FRANQUISME.

Màxima satisfacció a Alternativa per l'aprovació de la moció per a la veritat, justícia i reparació en els casos de represaliats pel franquisme, amb un ampli consens polític.
_________________________________________________________________
Des d'Alternativa per Pollença estam molt satisfets que al ple de març s'aprovés la nostra moció per la veritat, justícia i reparació en els casos dels represaliats pel franquisme, amb un ampli consens polític: 15 vots a favor (A-equip de govern-TOTS) i 1 abstenció (PP).
La moció aprovada contenia entre els acords dos punts de caire simbòlic: per una banda, donar suport a la Querella 4591-10, del Juzgado Nacional en lo Criminal y Correccional Federal Nº 1 de la Ciutat de Buenos Aires, de la República Argentina, que porta endavant la magistrada Dra. María Servini de Cobria per delictes de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el Franquisme. En aquesta causa, de Mallorca, s'hi han personat una trentena de famílies i Memòria de Mallorca, en nom de les més de 1.600 víctimes documentades, algunes d'elles pollencines. Per altra banda, donar suport també a la tramitació de la Llei balear de Fosses que s'està treballant al Parlament Balear.

Pel que fa a la part pràctica, es va acordar crear una comissió d'estudi municipal que reuneixi familiars de les víctimes, representants de la institució municipal, experts i entitats memorialistes, per elaborar un informe que inclogui un cens de persones de Pollença represaliades durant la guerra civil i el franquisme, especialment pel que fa a les que varen ser assassinades, així com la possible ubicació del cos, en vistes tant a la presentació de la denúncia com dels efectes que es puguin derivar de la propera Llei Balear de Fosses.
Finalment, es va aprovar també que, d'acord amb l'informe elaborat per la comissió, es presentarà una denúncia per les persones de Pollença, especialment en els casos dels membres de la Comissió Gestora, que varen ser víctimes de crims contra la humanitat.
Hem de tenir en compte que Pollença va ser un dels municipi especialment colpejats per la repressió feixista per la resistència que es plantejà per part de l'Ajuntament, les agrupacions d'esquerres i sindicals, els carrabiners i els soldats d'Aviació de la base els dies 19 i 20 de juliol. Les conseqüències foren un macroprocés judicial, la Causa 57/1936, per la que es jutjaven 148 persones de Pollença acusades de no acatar el ban de guerra (que, per altra banda, no s'havia declarat al municipi) i d'emprendre accions de resistència. D'aquestes, 103 eren civils, 20 carrabiners, 24 soldats d'Aviació i un sergent de la Guàrdia Civil. El judici acabà amb 18 penes de mort, 100 condemnats a penes d'entre 20 i 30 anys de presó, i 27 absolts. De les penes de mort se n'executaren 6 (el president de la Comissió gestora, el sergent dels carrabiners, tres directius de l'agupació obrera La Confianza i el president de l'Agrupació Socialista). A banda d'aquesta causa, s'afusellaren per altres causes a 5 persones més (entre ells un altre membre de la Comissió gestora). Finalment, també s'assassinaren o despareixeren 15 pollencins més (entre ells presidents del diferents partits locals d'esquerra i un altre membre més de la Comissió gestora), a banda de les dues persones més que varen matar en el confrontament amb els soldats franquistes dia 20 de juliol.

Pollença, 1 d'abril de 2016

Alternativa per Pollença Més informació: alternativaperpollenca@gmail.com